La emergencia de los sondeos como actor político: la legitimación del estudio “científico” de la opinión pública

El començament de l'estudi científic de les actituds i opinions de la societat suposa un gir metodològic per a la recerca social durant les primeres dècades del segle XX. L'emergència dels sondejos per a l'anàlisi de l'opinió pública té lloc en un context, el nord-americà, on conflueixen una sèrie de processos econòmics, acadèmics i sociopolítics que contribueixen a consolidar una determinada forma d'entendre i estudiar allò social, i com a part d'això, els aspectes subjectius del comportament humà. En aquest treball plantejarem aquests processos que constitueixen l'escenari del desenvolupament i consolidació dels sondatges com a forma canònica d'estudi de l'opinió pública. Així mateix, considerarem els diferents arguments i discursos que van construir la seva legitimitat, no solament com a mecanisme primordial de les ciències socials, sinó també com a instrument polític.The beginning of scientific study of societies’ attitudes and opinions means a methodological turn for social research in the early decades of the twentieth century. The emergence of polls for the analysis of public opinion takes place in a context, the US, where a variety of economic, academic and socio-political processes contribute to consolidate a certain way to understand and study the social and, part of it, the subjective aspects of human behavior. In this paper we will raise these processes which constitute the stage of polls’ development and consolidation as a canonical form of public opinion research. Also, we will consider the arguments that built that legitimacy, not only as a primary device for social sciences, but also as a political tool.El comienzo del estudio científico de las actitudes y opiniones de la sociedad supone un giro metodológico para la investigación social durante las primeras décadas del siglo XX. La emergencia de los sondeos para el análisis de la opinión pública tiene lugar en un contexto, el norteamericano, donde confluyen una serie de procesos económicos, académicos y sociopolíticos que contribuyen a consolidar una determinada forma de entender y estudiar lo social y, como parte de ello, los aspectos subjetivos del comportamiento humano. En este trabajo plantearemos estos procesos que constituyen el escenario del desarrollo y consolidación de los sondeos como forma canónica de estudio de la opinión pública. Asimismo, consideraremos los distintos argumentos y discursos que construyeron su legitimidad, no solo como mecanismo primordial de las ciencias sociales, sino también como instrumento político.